|
Des
de Baqueira/Beret desecendeix una carretera que ens porta ap Pla
de Beret (1860 mts.). En aquest lloc, a la Font de la Noguereta,
neix el Noguera Pallaresa. A l'estiu normalment hi ha molts caballs,
vaques, excrements i aquells enormes tàvecs, que fins i tot
amb roba de maniga llarga, et donen cada picada que et fan veure
les estrelles. No es recomenable beure aigua d'aquest lloc, així
evitarem problemes intestinals. |
 |
| És un agradable passeig que transcorre al costat del riu, passant per alguna borda, algún pont petit, fins arribar a l'ample vall verda, on es troba el santuari restaurat de Nostre Senyora de Montgarri (1640 mts.), en el cual trobem al costat un espléndit refugi, i darrere el Pic d´Eth Dossau (2520 mts.). | |
| A Salardú, podem agafar una carretera que creua el Garona i es dirigeix per la vall del riu Aiguamoix, fins els Banys de Tredòs (aigues termals). A partir d'aquí, caminant podem realitzar boniques excursions perun circ( els Colomers)on abunden els llacs. També podem començar la pujada per la carretera del riu d´Aiguamoix, agafant el desvíament de l'esquerra, remontarem per la vall del riu Ruda, i podrem visitar el circ de Saboredo amb aprox. 35 llacs. |
 |
| En el poble d' Arròs, cap a la dreta, la carretera puja per la vall del riu Varradós. Deixarem el desvío de la localidat de Vila, i continuarem fins que el cotxe ens ho permeti. Al final de la carretera, comença per la esquerra una pista que sense problema ens condueix a la formidable cascada del Salt del Pitx (amb més de 25 mts., és la més alta de la Val d´Aran). A l'altre costat trobarem
un llac, i seguint el riarol que l'alimenta, descubrirem uns marevellosos
racons on podrem contemplar una vista fantastica, dins d'un prat
molt acollidor. |
 |
|
Des del poblet de Es Bòrdes, surt una carretera que puja el riu Joeu, en mig d'un bosc espes. Després d'uns 6 km. arribarem a uns prats, on hi ha una borda que serveixen menjars. Continuarem pujant amb el cotxe -amb un estat de la pista regular-,fins que a ma esquerra trobem el desvío d' un aparcament. Després d'aparcar el vehícle, seguirem el camí que surt del fons del petit parking,i el cap d'uns minuts ens trobarem a l'espectacular cascada dels Güells del Joeu (1405 mts. alt.), les aigües de les quals neixen a la falda de l'Aneto ,i després de recorre 4 Km. de manera subterrania, en aquest punt surten de manera imparable. Si seguim la carretera caminant
1 km. més amunt, anirem a parar a un marevellos camp -el
Pla de l´Artiga (1465 mts.)-, un lloc bucólico, ple
de hayas i de pics que superan els 2500 mts. Tambépodem trobar
la font i el refugi de l´Artiga. |
 |
| La piramide
del Besiberri Nord es el cim més bonic del macis que culmina
al pic de Comaloformo (3.033m) totes les seves vies passen per l'escalda.
aquest recorregut és el més rapid i el refugi de la
brecha Peyta, dona la posibilitat de fer-lo en dues jornades. Deixem el camí, que va al refugi Joan Ventosa i Clavell i creuarem el riu per unes pasareles per dirigirnos a la vall congosta del Barranc de Malavesina. L'inclinació augmenta i guanyem altura seguint un caminet que puja per la vessant nord (esquerra)del torrent. Arribem a un pla i tornem a caminar per una forta pujada fins una confluencia d'aigües on el camí es difurca (2.250m, 1h 45min). El de l'esquerra es dirigeix al Besiberri Sud i Comaloforno, tot i que el nostre és el més marcat. Creuem el torrent i ens trobem a la vessant sud (dreta). Així arribem a l'Estanyet de Malavesina (2.495m, 2h 15min). Es pot arribar a un refugi metalic. Baixem pel camí fins uns 100 metres per sota del refugi i després rodegem per l'esquerra els espolons de la cresta E del cim. |
 |
| Un
camí amb moixons en parta a una terrassa inclinada, amb neu
al començament de l'estiu en la base de l'arista final. Escarem
per un seguit de cornises i corredors(IIº), aeris però
amb bons punts de suport a prop de l'arista. Després de passar per unes pedres polides, pasem a la esquerra fins una gran terrassa. Sobre elles es troba el tramp més dificils un mur de 4 metres(IIIº). El pas té molts pocs punts de suport. Quan l'hem superat seguim escalant fàcilment per un corredor poc marcat que ens porta als blocs de cim(3.015m, 3 h 30 min). La cresta que ens porta fins al Besiberri S i el Comaloforno passa per els dos cims del Besiberri del Mig (pic Jolis i Simó) no és dificil (II-IIIº), peró requereix corda (ràpel de 20m). Perstectiva detallada, també, de la Punta Alta i la serra de Tumeneia. |
|
| El Tuc de Mulleres (3010 mts. alt.), és una de las grans muntanyes divisories, entre la Val d´Arán i Hosca. Ruta molt completa i de extraordinaria bellesa,es pot apreciar els diferents estrats dels pisos montano, subalpi, alpi i nival. Així també es poden veure glaciars perpetus, del macis de la Maladeta, i petits cims nevats, Coll de Mulleres. Pasem aprop del neixament del riu Noguera Ribagorçana, i mil percepcions més, que cadascu ha d'anar descobrint a cada pas. 4 hores llargues i 1300 m de desnivell. Agafarem la carretera N-230, que va de Lleida fins a Vielha. Quan arribem a la boca sud del Túnel de Vielha, aparcarem el cotxe. Veurem una ample pista, que surt d'ella per el costat esquerra, per començar a entrar a la Vall de Mulleres, al costat del riu del riu, i en front, al fons, el Tuc de Mulleres trobant el lloc. La
pista ens porta en un acollidor bosc de pins, faigs i roures. Ens
trobarem algunes cascadas, mentres anem avansant. El camí,
depent de la zona,es difícil veure-s'hi, per tant haurem
de vigilar amb les pedres, indicadors de la direcció correcta
( sobre tot en els llocs pedregossos). Després d'unes 2h
aprox. en marxa, a la nostra dereta -en un monticle desviat de l'itinerari-,
observarem un petit refugi metálico naranja de 12 plazas
(2360 mts. alt.). |
Arriba la Tuca de Mulleres, abajo el mazizo de la Madaleta visto desde la cumbre de Mulleres  |
| El
silenci ho inunda tot, molt lluny hem deixat a les marmotes, el gran
soroll de l'aigua... només un fort pendent pedregos, que ens
acostarà cap el Coll de Mulleres, i es pot veure el Cap de
Toro (2975 mts.) a la dereta. Per
arriba al Coll haurem d'escalar una mica. Quan hi arribem, una suau
o forta brisa, ens acariciarà o culpejarà la cara. Un
nou paisatge tindrem davant dels nostres ulls. Unes petites restes
de neu de l'hivern hi haura a la falda de l'altre costat del coll,davant
el macis de la Maladeta, amb els seus extensos glaciars, i a la nostre
esquera la ampla cresta que puja per poder arribar al cim del Tuc.
Des del cim, on hi ha una bonica creu de ferro amb una bustia, tindrem unes vistes privilegiades: una visio del conjunt de la vall que hem recorregut. La cresta de Salenques, que s'uneix en el mateix lloc on ens trobem nosaltres. |
|
